Una setmana després de la gran nevada, quan pràcticament tothom s’ha recuperat, és hora de fer balanç… Hem sabut aprofitar aquesta preciosa ocasió d’improvitzar, de demanar, de rebre, d’ajudar… de fer prevaldre el sentiment de col·lectivitat per davant del d’individualitat?
M’ha agradat veure que sí: l’espècie humana pot arribar a ser encantandora.
I la Natura segueix el seu cicle: dissabte tenim ja el solstici de primavera, el moment on tot allò que silenciosament hem estat gestant durant l’hivern, córre a prendre forma.
En aquest acte de naixement massiu, jo presento al món la unificació del meu projecte, ara ja preparat per a mostrar el fil conductor que uneix instrínsecament allò que fins ara constituïa la meva feina (el paisatgisme de salut) amb allò que omplia les meves hores lliures (la sanació de persones i espais).
Estreno blog (aquest) i deixo les teràpies a Sabadell per a dur-les a Barcelona… Tot de trasllats que reforcen el projecte d’una dona que expressa amb tres cares diferents una mateixa cosa: la teràpia.